Clubs de lectura
Quan els mestres també entren al cercle de la lectura
Aquest curs hem tingut la sort d’acompanyar dues escoles en processos de foment lector i mediació literària: Patronat Domènech i La Taranta.
Han estat dos contextos molt diferents, però amb una intuïció compartida: per transformar la relació dels infants amb la lectura, abans cal que els adults de l’escola puguin tornar a habitar els llibres des d’un lloc viu, personal i compartit.
Al Patronat Domènech hem desplegat un club de lectura de claustre. A La Taranta, en canvi, el dispositiu s’ha multiplicat en tres clubs paral·lels: un amb mestres, un amb famílies i un amb infants. Tres espais simultanis que, d’alguna manera, acabaven dialogant entre ells gràcies a les lectures compartides. I potser això és una de les coses més interessants que han passat aquest curs: comprovar com la cultura lectora d’un centre no es construeix només des de la biblioteca o des de les hores de llengua, sinó des de la circulació de converses, gestos, recomanacions i experiències compartides entre les persones que formen la comunitat educativa.
El club de lectura com a espai de mediació
En els clubs adreçats al claustre, les sessions no s’han plantejat únicament com espais de recomanació de llibres. La intenció era una altra: oferir experiències de mediació literària per a adults. Que els mestres poguessin viure en primera persona situacions transferibles després a l’aula, però sense la pressió immediata d’haver-les de convertir en recurs didàctic.
Llegir abans de pensar “com ho treballaré”.
Llegir abans de buscar l’activitat.
Llegir, simplement, com qui entra en una conversa.
Al llarg de les trobades hem treballat formats i gèneres diversos —àlbum il·lustrat, narrativa, llibre de coneixements, còmic, — i hem dedicat molta atenció a les formes de conversa que neixen al voltant dels llibres: les preguntes que obren, les associacions inesperades, la memòria lectora, la construcció de vincles.
Algunes sessions han partit de la descoberta autònoma del fons. Altres, de relacions entre llibres o de recorreguts lectors construïts col·lectivament. En moltes ocasions, la conversa literària s’ha desplaçat naturalment cap a experiències personals, records d’infància, maneres de llegir o fins i tot formes d’habitar l’escola.
I és aquí on acostuma a passar alguna cosa important.
Quan la lectura deixa de ser només contingut i es converteix en experiència compartida, apareix una altra qualitat de presència. Una altra manera d’escoltar-se dins el claustre.
El que passa quan els adults llegeixen junts
Aquest curs hem observat, una vegada més, que els clubs de lectura entre docents generen transformacions subtils però profundes. D’entrada, es crea un llenguatge compartit al voltant dels llibres i de la mediació literària. Les converses sobre lectura deixen d’estar confinades a algunes persones especialment lectores i comencen a circular pel centre amb més naturalitat. També es produeix una ampliació real del coneixement del fons. Mestres que deien “jo no sé recomanar llibres” acaben portant àlbums sota el braç als passadissos o entrant a la biblioteca per ensenyar un llibre a una companya. Però probablement el més valuós és una altra cosa: augmenta la confiança.
Confiança per llegir en veu alta.
Per sostenir converses menys dirigides.
Per no haver de tenir sempre una interpretació correcta preparada.
Per permetre que els llibres facin preguntes, i no només donin respostes.
Fer lloc a la lectura dins l’escola
Sovint, quan parlem de foment lector, pensem en plans, estratègies o activitats. I evidentment tot això és important. Però aquest curs hem tornat a confirmar que hi ha una dimensió menys visible que resulta imprescindible: generar temps i espais perquè la lectura pugui existir dins l’escola com una pràctica cultural compartida.
No només curricular.
No només instrumental.
Compartida.
Potser els clubs de lectura tenen a veure precisament amb això: amb crear un petit espai de pausa dins la velocitat escolar. Un lloc on els llibres no entren només per ser treballats, sinó també per ser escoltats, discutits, dubtats, recordats. I quan això passa de manera sostinguda, els efectes acostumen a expandir-se més enllà de les sessions. A vegades comencen en una taula plena d’àlbums oberts. I després continuen, silenciosament, a moltes altres bandes de l’escola.
A Tantàgora fa temps que pensem els clubs de lectura i els espais de mediació literària des d’aquest lloc: no com una activitat puntual, sinó com una manera d’acompanyar la construcció de comunitats lectores dins els centres. Cada escola ho necessita d’una forma diferent. I precisament aquí és on comença la conversa.
Diari de camp és un espai de reflexió a partir de les vivències, situacions, entorns i relacions de la feina del dia a dia a Tantàgora amb escoles i instituts. Anirem compartint les pàgines periòdicament!
