Mediació literària: una actitud que es construeix entre el dia a dia i l’excepcionalitat
A l’escola, sovint parlem de foment de la lectura com si fos un objectiu a assolir, una tasca més a incorporar al nostre ja carregat dia a dia. Però quan ens aturem a pensar què vol dir realment acostar infants i joves a la literatura, potser ens adonem que no és tant una qüestió de fer més, sinó de com som i com fem quan treballem al voltant dels llibres. Per això, més enllà de metodologies, propostes o lectures concretes, cal entendre que la mediació literària és, sobretot, una actitud.
No és només una pràctica, sinó una manera de ser-hi: estar presents amb mirada curiosa, respectuosa i oberta davant les reaccions dels alumnes. És confiar que tots, a la seva manera i al seu ritme, poden trobar una connexió significativa amb la literatura. Aquesta actitud es fa visible en moltes accions petites i en algunes de més grans, que conviuen i es complementen.
El valor del quotidià: la lectura com a hàbit vital
Les accions quotidianes —les que passen de manera recurrent, gairebé sense fer soroll— són el teixit que sosté el vincle entre infants i llibres. Llegir una estona cada dia, tenir una biblioteca d’aula viva i acollidora, comentar lectures amb naturalitat, permetre moments de lectura lliure o compartida… Tot això, que de vegades sembla poc, és fonamental per fer que la lectura formi part de la vida i no només del currículum.
Aquest reg constant, com el d’una planta, pot semblar imperceptible a curt termini, però és el que fa créixer el gust per llegir, l’autonomia lectora i la capacitat de gaudi i reflexió. Quan la lectura està integrada al dia a dia, deixa de ser una activitat puntual per passar a ser una manera d’estar al món.
El poder de l’excepcional: quan la lectura es fa esdeveniment
Ara bé, no podem oblidar les accions excepcionals: aquelles que trenquen la rutina i donen a la lectura un valor simbòlic i emocional més fort. Una visita d’un autor o autora, una activitat artística a partir d’un llibre, una nit de contes, una exposició literària feta per l’alumnat… Aquestes experiències deixen empremta. Són moments que es recorden i que poden transformar la percepció que té un infant de la lectura.
La clau està en combinar aquestes dues dimensions: el dia a dia i l’excepcionalitat. No es tracta d’oposar-les, sinó d’entendre que una alimenta l’altra. El treball constant fa que les accions especials no siguin artificials, i els moments especials donen sentit i motivació a l’esforç quotidià.
Llegir amb els infants, no només fer-los llegir
Finalment, la mediació literària com a actitud implica compartir la lectura des de l’autenticitat. Llegir amb ells, parlar dels llibres que ens agraden o ens remouen, mostrar que la lectura també ens interpel·la com a adults. Aquesta sinceritat connecta. Fa que la relació amb la literatura sigui viva, genuïna, real.
No cal grans recursos ni grans discursos. A vegades, una mirada d’interès, una recomanació ajustada, una pregunta oberta o un silenci respectuós davant una reacció inesperada són gestos de mediació potents. No es tracta de convèncer, sinó d’oferir. No de dirigir, sinó d’acompanyar.
I és en aquest acompanyament on es veu el valor de la nostra actitud com a mestres. Quan mediació i lectura deixen de ser una tasca i esdevenen una manera de relacionar-nos amb els infants i amb el llenguatge, és quan la literatura pot arrelar, fer florir pensament i emoció, i quedar-se amb ells molt més enllà de l’aula.
Diari de camp és un espai de reflexió a partir de les vivències, situacions, entorns i relacions de la feina del dia a dia a Tantàgora amb escoles i instituts. Anirem compartint les pàgines periòdicament!
