Festes tradicionals a l’escola, les teves o les meves?
La celebració a les escoles i instituts del calendari festiu no està exempt de debat i ara que s’acosta una de les festes més celebrades us proposem reflexionar-hi.
A l’escola ja fa anys que és una realitat la diversitat cultural dels alumnes i les seves famílies i trobar l’equilibri entre celebrar les tradicions pròpies i les nou benvingudes a vegades no és fàcil.
Podem dir que com a col·lectiu hem passat i passem per diverses fases, que van des de celebrar-ho tot a ser el més neutre possible i mai amb seguretat d’encertar-la al cent per cent. Cada comunitat escolar és un món i al nostre entendre llegir, escoltar i, per tant, interpretar-ne l’entorn és l’eina primordial que tenim a l’abast per decidir aquest equilibri tan necessari entre la transmissió de la cultura popular pròpia i l’aliena a les aules.
En el nostre dia a dia de treball a les escoles fa anys que observem que la transmissió de la literatura popular catalana vinculada a les festivitats s’està diluint a favor de la transmissió d’aquest repertori del món anglosaxó molt allunyat de les necessitats lingüístiques i d’aprenentatge dels nostres alumnes.
Cada festa té associat un repertori literari musical molt concret l’estructura del qual no és casual, ja que el ritme, el moviment i la lletra ens ajuden a la seva memorització i transmissió oral. Aquestes peces ens ajuden a l’aprenentatge de la llengua, la seva sonoritat i a copsar-ne el significat metafòric a través del gaudi lingüístic i musical. Començar amb el repertori català ens ajudarà a fixar certs aprenentatges lingüístics i ens brindarà ponts de coneixença envers la diversitat cultural de l’aula. Promoure l’ús i transmissió de la literatura popular catalana vinculada al calendari festiu és una manera lúdica de fer treball de llengua, de música, d’escolta, de fonètica … i això no treu conèixer i compartir les de les altres cultures presents a l’escola o a l’institut.
Si, ho sabem, pot ser molt avorrit tant per docents com per alumnes celebrar cada any de la mateixa manera les festivitats. Si considerem que hi ha una part de la litúrgia com a fixa (fer cagar el tió sempre cal fer-ho de la mateixa manera) podem considerar que la resta no ho és (com ara el repertori literari musical que l’acompanya) aquí el ventall de possibilitats s’amplia i l’avorriment es dilueix.
I heus aquí la qüestió, com les celebracions festives extraordinàries ens brinden l’excusa perfecta per iniciar un treball quotidià a l’aula amb el repertori literari popular no associat a festivitats concretes.
Esperem doncs que com diu el diccionari gaudiu de la FESTA f. cerimònia, espectacle, ball que se celebra en honor o memòria d’un esdeveniment, per divertiment de la gent!!!
Diari de camp és un espai de reflexió a partir de les vivències, situacions, entorns i relacions de la feina del dia a dia a Tantàgora amb escoles i instituts. Anirem compartint les pàgines periòdicament!