Sensibilitat i coneixement per a la mediació literària

Entrevista a Roser Ros

Per Mila Rodríguez

Roser Ros és un referent per a la mediació literària en aquest país. Doctora en pedagogia, narradora, escriptora i presidenta de Tantàgora,  ha format

diverses generacions de mestres i va rebre el Premi Nacional de Cultura Popular. Abans del seu curs sobre mediació literària que imparteix a Art&Paraula

aquest 2020 parlem amb ella per apropar-nos una mica més a la mediació literària, les seves necessitats i els seus reptes actuals.

Quin creus que és actualment el gran repte de la mediació literària?
Que els mediadors literaris tinguin sensibilitat i coneixement literaris i de coneixements.
Sensibilitat: fer de la lectura, la consulta de documents sigui un acte plaent i dugui cap al gaudi de la literatura i del coneixement.
Coneixement: tenir criteris per discernir el bo del dolent i per saber què recomanar i quan cal fer-ho.

Per tu, què defineix una bona pràctica mediadora?

Hi ha una figura geomètrica que la defineix molt bé: el triangle. A cada vèrtex hi ha un element: l’infant/jove, l’adult, el material literari (llibre, tauleta, relat oral, etc). Aquest triangle es mou en diverses direccions: l’adult s’acosta al jove amb un material literari, el jove s’acosta a l’adult cercant/donant-li a conèixer material literari, el material literari s’acosta a l’adult indicant que potser cal apropar-lo al jove, el material literari l’acosta al jove i ell té ganes de fer-lo conèixer a l’adult (cercant consell, que li expliqui, que li llegeixi…)

Cal que aquest adult sàpiga apropar-se al jove o a l’infant respectant les seves necessitats, ritmes i gustos i, al mateix temps, sigui capaç de seduir-lo cap al llarg camí del gust per la literatura i e coneixement, oferint-li acompanyament sempre que li calgui, interessant-se per les seves seleccions.  Per això crec que s’ha d’exercitar en escoltar, mirar, parlar, llegir, escriure, crear. L’ordre en què ho exposo és important: abans de dir paraula cal escoltar i mirar per conèixer què fer, què es necessita…I no es pot demanar de crear literatura fins que no s’hagi ofert una bona dieta alimentària.

L’apropament que preconitzo s’ha de fer sempre tenint una bona selecció de materials. La qualitat de les tries és bàsica per obtenir bons resultats.

Cal que aquest adult sàpiga apropar-se al jove o a l’infant respectant les seves necessitats i, al mateix temps, sigui capaç de seduir-lo cap a la literatura

Des de la teva llarga experiència a l’hora de crear espais per a la mediació, creus que les seves necessitats han anat canviant o hi ha punts bàsics que sempre es mantenen?
Crec que el que ha variat és la varietat dels materials a l’abast. Però hi ha uns punts bàsics que ja he exposat més amunt: sensibilitat i coneixement literaris i de coneixements i s’hi pot afegir amplitud de mires, capacitat de renovació.

Algun consell per als professionals que estan començant en la mediació literària?
Que  s’alimentin literàriament (LLEGIR), que es connectin als diferents llocs que els poden proporcionar consells de selecció (INFORMAR-SE), que treballin per aconseguir tenir criteris no només propis, sinó de la seva comunitat professional (FORMAR-SE).

Tens alguns llibres que sempre t’acompanyin en la teva feina com a mediadora?
És un tema molt meu i, per tant, hi ha alguns llibres que he escrit jo mateixa sola o en col·laboració. És doncs, normal, que en citi algun que téaquestes característiques:
Primeres literatures, llegir abans de saber llegir de Teresa Duran i Roser Ros
Tres propuestas para el próximo milenio d’Italo Calvino
Mot per mot de Roser Ros