Sensibilitat i coneixement per a la mediació literària

Quin creus que és actualment el gran repte de la mediació literària?
Que els mediadors literaris tinguin sensibilitat i coneixement literaris i de coneixements.
Sensibilitat: fer de la lectura, la consulta de documents sigui un acte plaent i dugui cap al gaudi de la literatura i del coneixement.
Coneixement: tenir criteris per discernir el bo del dolent i per saber què recomanar i quan cal fer-ho.

Per tu, què defineix una bona pràctica mediadora?

Hi ha una figura geomètrica que la defineix molt bé: el triangle. A cada vèrtex hi ha un element: l’infant/jove, l’adult, el material literari (llibre, tauleta, relat oral, etc). Aquest triangle es mou en diverses direccions: l’adult s’acosta al jove amb un material literari, el jove s’acosta a l’adult cercant/donant-li a conèixer material literari, el material literari s’acosta a l’adult indicant que potser cal apropar-lo al jove, el material literari l’acosta al jove i ell té ganes de fer-lo conèixer a l’adult (cercant consell, que li expliqui, que li llegeixi…)

Cal que aquest adult sàpiga apropar-se al jove o a l’infant respectant les seves necessitats, ritmes i gustos i, al mateix temps, sigui capaç de seduir-lo cap al llarg camí del gust per la literatura i e coneixement, oferint-li acompanyament sempre que li calgui, interessant-se per les seves seleccions.  Per això crec que s’ha d’exercitar en escoltar, mirar, parlar, llegir, escriure, crear. L’ordre en què ho exposo és important: abans de dir paraula cal escoltar i mirar per conèixer què fer, què es necessita…I no es pot demanar de crear literatura fins que no s’hagi ofert una bona dieta alimentària.

L’apropament que preconitzo s’ha de fer sempre tenint una bona selecció de materials. La qualitat de les tries és bàsica per obtenir bons resultats.