Presentar-se aquests dies sembla ser una cosa difícil, encara que poder definir-se hauria de ser senzill.

Recordo haver-me definit al meu darrer llibre com: dona, maga, mare, fornera, contacontes, somiadora, idealista, deïdora lliure.

Admiro tots els éssers vius, l’harmonia i l’amor que ens hauria de travessar en allò quotidià, i la convivència en plenitud respectant-nos entre tots els regnes… inclosos “els humans”.

Escric i conto contes, i una de les meves tasques específiques és ESCOLTAR. Visc d’això, i em fa infinita alegria fer-ho… i anar comprenent com és veure i sentir la vida en “diferents sabates”.

Fa uns deu anys vaig començar dos camins meravellosos, que com imaginaran, és “un de sol”. Vaig sortir literalment, motxilla a l’espatlla, a buscar històries orals per tot el país, això es va anomenar CAMINANDOCUENTOS i em va portar inicialment un any de poble en poble, ciutat en ciutat, camí en camí… Un dia entre poble, ciutat i camí vaig començar a rebre paraules de les pedres, i va ser clar que ESCOLTAR és simplement “estar a l’altre” com puc estar en mi. Ho han experimentat?

Així, després de dubtar, com competeix els humans… després de comprovar, com també competeix als humans… però sobretot de CONFIAR, vaig saber que més enllà de l’acte biològic de sentir, escoltar és màgic, és saludable, és essencial viure en estat de consciència de tot allò que som i podem arribar a ser.

Qui sóc jo?

Algú molt semblant a vostè.