Mar Benegas
Roser Ros
El primer llibre de Mar que em va sortir al pas va ser 44 poemes per llegir amb nens, una recopilació poètica tan interessant com el títol que l’encapçalada i que era (i és) tota una declaració de principis (per llegir amb nens!) publicat per Litera el 2013. Em va agradar la selecció, em va agradar el format (un veritable llibre objecte!). Després ha estat un no parar d’obres de Mar editades per A buen paso, Combel, Savanna Books, Mil·lenni, Pagès, Lliure Albedrío, Nandibú i un llarg etcètera. I ara, el Premi Cervantes Noi de Literatura Infantil i Juvenil 2022, edició XXVI, organitzat per l’Ajuntament d’Alcalá de Henares pel qual el jurat valora la seva destacada trajectòria al món de la literatura infantil i juvenil, en especial, el gènere de la poesia.
Després de demanar el seu contacte a una de les editores de Mar, Arianna de A buen Paso, m’hi dirigeixo per escrit perquè em parli de la seva faceta com a autora de poesia infantil, sabent que Benegas ha cultivat també la poesia per a adults .
Com va començar tot?
Hi ha coses que no tenen un principi, que succeeixen com succeeixen els dies a les nits, o les files de les formigues, com succeeixen les marees o cauen les fulles dels arbres a la tardor.
No hi ha un inici concret, almenys al voltant de l’escriptura: escric des que tinc memòria.
Sí que hi va haver, en un moment donat, un desig, una intenció, de deixar la resta de coses i apostar. La infància, el meu fill petit, una feina que no m’agradava i poca por a llançar-me al buit.
I prendre la decisió d’apostar per aquest desig i deixar tota la resta. Crec que va ser la millor decisió de la meva vida. Ja fa 14 anys.
Qui s’amaga darrere de Mar Benegas?
Una persona. Dona. Mare. Feminista. Que adora pensar, llegir i reflexionar. Amiga de la infància. I que escriu per necessitat, com respira. A qui li encanta compartir amb la infància vivències i buscar maneres de comunicar-s’hi i que la infància s’expressi creativament. Que creu que la poesia no salvarà el món, però sí que ens pot salvar de molts abismes.
Com a escriptora sembla que sents una predilecció especial per públics d’edats molt primerenques. És l’època que des de Tantàgora qualifiquem DES DEL NIU, aquella en què els petits aprenen a reconèixer olorant, escoltant, mirant, tocant, gatejant; aprenen a expressar-se, a emetre sons, a caminar; es fan entendre, plorant, parlant, rient, somrient, enfadant-se; es meravellen davant del món que els envolta; imiten, inventen, experimenten; volen créixer! I l’adult ocupa un lloc privilegiat en aquesta carrera d’obstacles que es produeix durant els primers anys. Pensant-hi, els ofereixes poesia perquè l’escoltin, perquè la descobreixin juntament amb els seus adults, aixoplugats en la calor del niu, com una falda. És així?
Sí, és així.
A què es deu aquesta predilecció?
Crec que en la formulació d’un subjectiu abstracte i afectiu que succeeix els primers anys: un lloc al món i aquest món que es construeix amb el llenguatge. Dono moltíssima importància al llenguatge simbòlic i la construcció del símbol lúdic, del món afectiu i de l’enfortiment de la psique a partir de la paraula poètica compartida.
Quin diries que és el denominador comú de la teva obra per a públic infantil?
He investigat molt i estat amb milers i milers i milers de nens i nenes de totes les edats. Intento, a més de tenir alguna cosa a dir, pensar molt bé com els ho dic, quina franja etària, quin tipus de text estic construint…
Controlar i treballar molt la tècnica, revisar i corregir mil cops. No menysprear els lectors. Quan m’enfronto a l’escriptura sempre és perquè tinc alguna cosa a dir sobre això, però l’ocurrència o la creativitat són només una part petita, la resta és feina, molta feina.
M’interessa el fons i l’estètica del llenguatge. El que és formal i la tècnica. I crec que aquest és el denominador comú a tots els meus llibres.
Podries explicar els orígens de tres llibres teus?
És clar.
“A BÈSTIA” va ser el primer, li vaig escriure al meu fill que tenia 7 anys. Ell em deia: “Mama, què escrius?, m’ho llegeixes?” i jo li llegia un poema de “majors”: “No ho entenc”. I vaig decidir escriure un llibre sobre el seu dia a dia, està escrit en primera persona, a la seva veu. I està basat en “fets reals”. El primer poema, “La mare cotorra”, va ser una cosa que em va dir quan ens vam trobar amb la meva amiga i després de 40 minuts d’espera: “Mama, ets una cotorra”, em va dir, i aquest va ser el fil conductor de tot el poemari. Resulta que portem 7 edicions (matí surt d’impremta la vuitena) i que tots els nens i nenes tenen una mare (pare, àvia…) cotorra.
“BLANC COM A NEU” sorgeix d’un llibre de roba que jo explicava/cantava als nadons. Una cançoneta que es repetia a cada pàgina i un personatge, aquell ratolí blanc, que un dia es perdia. El personatge va començar a tenir vida pròpia ia exigir-ne l’espai real, la història. I així va néixer el conte d’aquell ratolí especial, llepat i aventurer per força.
La col·lecció “LA CIRERA”, que també la vaig pensar molt, juntament amb les editores. I ja portem 12 llibres que no paren d?imprimir-se. És una col·lecció per compartir, que té el joc, la identitat i la tradició oral darrere seu. Però també aprofita les noves tecnologies i la cançó per ser descarregada. És una col·lecció que no para de reimprimir-se i que encanta als nadons però també als més grans, jo els cant/conte fins als 7 anys.
Els teus textos van sempre acompanyats d’il·lustracions?
Quan els escric no, és clar, però les editorials solen apostar pel llibre il·lustrat i sempre queden preciosos.
Què sents quan veus les teves paraules acompanyades de dibuixos que donen cos i color a personatges i paisatges?
M’encanten els llibres il·lustrats, m’encanta que els meus llibres siguin il·lustrats, és clar. Aquesta comunió entre imatge i paraula i amb el mateix format del llibre. Tinc sort amb les editorials amb què treballo i solen quedar llibres preciosos, amb il·lustradores i il·lustradors ben triats. Llibres bonics com a “Abecedari del cos imaginat”, “Una petita llavor” o “Cor d’ocell”, o amb mecanismes preciosos, com “Nicolasa, i casa teva?”, “Mossegades i mos”, “Tinc una gana de drac ”, fan que la lectura creixi.
Són llibres per gaudir mirant i llegint, en alguns casos, o per fer créixer l’experiència lectora i el joc amb solapes, pop-ups…Una meravella.
Els teus llibres es caracteritzen per un cert halo poètic. Com ho aconsegueixes?
Bé, espero que no només sigui un cert halo jaja Em considero, sobretot, poeta. I deutora amb la poesia i amb la infància, per això intento cuidar molt bé aquesta part de mi. Crear, per mi, sempre està en contacte amb la poesia.
(NOTA BÉ: Després d’aquesta resposta, he d’admetre que he de canviar la paraula “cert” per “molt.”)
Recordes alguna reacció a partir dels llibres que t’hagi impactat o t’hagi obert nous horitzons?
Moltíssimes. Tinc la sort de fer centenars de trobades cada curs, estar amb milers de nens i nenes cada curs. Tresor converses, reaccions, abraçades, llàgrimes i rialles per guardar tota la vida.
En aquest aspecte tinc molta sort, perquè la infància em torna els meus llibres com una experiència íntima i amplificada, que els multiplica per l’infinit. Això és el que m’agrada més: compartir-los.
Són llibres per gaudir mirant i llegint, en alguns casos, o per fer créixer l’experiència lectora i el joc amb solapes, pop-ups…Una meravella.
Quin sentiment et genera que la teva obra ha estat traduïda a múltiples llengües?
Sorpresa.
Traduttore, traditore. Què es perd, què es guanya en el procés de traducció?
Un bon traductor és un creador. Un bon traductor de poesia ha de ser, per força, poeta.
A partir d’aquí es pot perdre o guanyar tot. Tenim meravellosos traductors, però estan molt poc valorats. Jo els hi posaria un altar.
Recentment has estat premiada amb el Petit Cervantes. Com et sents?
Feliç i agraïda. Ha estat un regal. Però també adona, per desgràcia, de com de minusvalorada hi ha la LIJ. El Cervantes Chico no té cap dotació econòmica, més enllà del reconeixement. És un tema al qual estic donant voltes darrerament. Ho agraeixo molt i ha estat una bogeria meravellosa de felicitacions, però és curiós que tots els grans premis de la Literatura tinguin dotació, però els de LIJ o menys o res per reflexionar.
Com et veus demà passat, i l’altre, i l’altre i l’altre?
Gairebé de vacances: visqui! Jaja
I, a més d’això, a la llarga: Escrivint, llegint, pensant, intervinent, formant mediadors i compartint amb la infància.
És bonic quan la teva vida coincideix exactament amb allò que vols fer.
