Llegir a cor què vols

La biblioteca d’escola o d’aula és el veritable cor del llibre i la lectura. Tot un sistema d’artèries i una colla de glòbuls rojos s’encarreguen de vehicular els seus efectes. Aquest espai pot fer possible que hom vegi  llegir, sàpiga llegir i pugui llegir. Benaurats aquells centres escolars que compten amb un mestre que a manera de glòbul roig en cap, accepta d’assumir  la responsabilitat i, alhora, el privilegi d’aconseguir fer llegir a cor què vols a la comunitat educativa.

Lectura, literatura i educació sensorial

Reconèixer, identificar i imaginar són les principals accions que duem a terme quan exercim de lectors i ho fem amb l’inestimable ajut de les orelles i dels ulls, dos parells d’òrgans que formen part de la nostra educació sensorial. Però tot aquest  procés de descodificació lectora potser no es desvetllaria si no comptéssim amb la intervenció dels altres sentits. Convidar-los a la festa de la lectura farà més possible que llegir es faci a cor què vols. Escoltar, explicar i mirar, però també  tocar, palpar, obrir, tancar, olorar. I això tant si el suport és humà (el narrador, el lector, el presentador de llibres, de textos, d’imatges) com si és matèric (llibre, pissarra, pantalla, etc.).Tanmateix, cap d’aquests actes podrien preparar el camí que durà a llegir a plena satisfacció si no es produeixen periòdicament i repetidament de la mà d’adults que creguin en la importància de la impregnació literària des dels primers anys d’un infant. Un dels millors camins per fer-ho és amb la literatura, que és l’art que se serveix de la paraula parlada o escrita o representada visualment com a mitjà d’expressió. Ningú com ella educa la sensibilitat literària dels receptors i els ajuda a percebre i gaudir estèticament i ètica[i]. La impregnació i la pràctica literàries (escoltar, llegir, mirar, tocar, etc.) ofereix claus que obren camins a la interpretació d’allò que, de bon principi,  només existia en el cap del seu creador[ii].

El llegat de la literatura de tradició oral

Una de les primeres vivències literàries que tenim la major part de les persones és haver crescut escoltant (per després repetir i, si cal, reinventar) el repertori procedent de la literatura de tradició oral (cantarelles, jocs de falda, rondalles, cançons, dites, relats d’aventures personals, familiars, comunitàries, etc.). I això tant a casa com a l’escola. En el camp de l’educació formal, són els mestres els qui han de posseir aquest llegat i saber, voler i poder donar-lo a conèixer a nens i nenes des de les primeres edats. Sons, jocs fonètics, ritmes, estructures lingüístiques, cantarelles pròpies d’una llengua s’han de fer arribar als més joves, als que no en saben prou o gens. Conèixer a fons aquests repertoris beneficia les orelles, els ulls i els cors dels nens i nenes, dels nois i noies escolaritzats. Haver crescut envoltat de gent que estima la llengua encomana passió per parlar-la bé, per llegir-la sovint, per usar-la sempre. No són aquestes les característiques que fan de bon iniciar-se en la literatura de tots els temps? De la de tradició oral a la contemporània, de l’escrita a l’oral. Els adults, els mestres sensibles vers l’art de la paraula compten (o haurien de comptar) amb recursos per fer que els seu alumnat vegi, sàpiga i vulgui iniciar-se en aquest camp.

La biblioteca

I a l’escola, l’espai idoni per irradiar aquesta tan necessària impregnació literària és, sens dubte, la biblioteca. La biblioteca, ja sigui d’aula o de tota l’escola és el cor de la lectura que ha de fer possible que l’alumnat llegeixi a plena satisfacció. Les artèries serien els camins que uneixen les aules a la biblioteca i viceversa. Els glòbuls rojos serien els mestres i tots aquells alumnes capaços d’oxigenar i alimentar les ganes de llegir de tothom. A la biblioteca (d’aula, d’escola) s’escoltaran contes, es recitarà poesia, es llegiran llibres o fragments de llibres de manera sonora o sorda (segons convingui estar en silenci amb un mateix o muntar una lectura pública), es mostraran llibres-àlbum, còmics, es presentaran obres de teatre, s’incentivaran debats, es canviaran llibres, se n’examinarà la tipografia,  maqueta, els materials  de què està fet, es donaran i rebran consells de lectura arribats de tot arreu a través dels mitjans més variats, etc. Però cal insistir en la periodicitat d’aquestes accions, ja que concedir-los un temps dins l’horari permet que s’integrin en la vida de l’escola que ajuda a conrear la lectura, a llegir a cor què vols.

El mediador literari

Els individus que hem anomenat globus rojos vindrien a ser els mediadors, una funció que, com sabem, tant pot ser exercida per adults com per joves o infants o per les seves famílies. Però perquè a l’escola s’arribi a llegir a cor què vols necessitem un glòbul roig en cap, una persona major, un mestre, una mestra capaços d’encomanar a tota l’escola la fal·lera per la lectura, els llibres, la literatura. El retrat robot d’aquest individu, del glòbul roig major exercint la mediació, és el d’una persona competent en matèria de llengua i literatura i amb capacitat per encomanar-ne la passió. Una persona (o un equip de persones) inquietes i interessades per saber què es cou en el món de la literatura, en el món de la lectura. És així com podrà (podran) exercir una de les funcions de més responsabilitat però també més interessantment privilegiades per aquell o aquells que s’ocupen de la biblioteca i fer-la viva dins l’escola. Es tracta de la selecció de llibres, documents i accions literàries que ha d’acollir la biblioteca i que irradien els seus beneficis a tothom. Mai com ara hi havia hagut tants medis per assessorar les lectures que han d’alimentar i incentivar la gana lectora de l’alumnat, entre els que cal comptar els consells que omplen xarxes i blocs. Cada mediador, cada glòbul roig o grup de glòbuls rojos té els seus propis gustos a l’hora de triar les lectures. Però una cosa, i tan sols una, s’hauria de tenir en compte: que els materials (llibres i tota classe de documents), l’accés a la seva lectura, i les accions literàries que necessàriament ham d’omplir la biblioteca satisfacin els interessos de professionals i adults.