Gisela Llimona
Roser Ros i Magalí Homs
Vam conèixer Gisela Llimona l’any 2016. Magalí Homs i jo mateixa havíem estat convidades per Alejandra Hurtado, directora de l’Escola de Contacontes de la fundació Mustakis, a oferir una conferència i un taller en el marc del I Festival Internacional de Mediadors de la Lectura, que va tenir lloc tant a Santiago com a Valparaíso. La nostra trobada amb el nombrós públic assistent, àvid d’experiències i reflexions sobre la literatura i la mediació que vam dur a terme des de Tantàgora, especialment amb persones de l’equip de contacontes amb què havíem treballat anteriorment, va ser molt interessant i molt enriquidor, com era de suposar. Nombrosos actes es van programar en aquest primer festival, tots ells fascinants. Desafortunadament, no vam poder assistir a molts d’ells per coincidir amb la nostra feina allà. Tot i això, ens va ser possible personar-nos en una de les sessions de contes d’una narradora de nom inequívocament català de la qual nosaltres, originàries com som de Barcelona, no teníem cap notícia. En acostar-nos-hi vam descobrir que la curiositat era mútua, ja que també ella, veient-nos al programa, tenia interès per saber de nosaltres. Al moment va sorgir un corrent de simpatia recíproca. Un torrent de preguntes destinades a escodrinyar la vida d’aquesta narradora es van amuntegar de tal manera que, de tornada -ella i nosaltres- a Barcelona, vam decidir organitzar per escrit allò que s’havia explicat donant-li forma d’entrevista, el resultat de la qual presentem a continuació.
D’on ets?
Barcelonesa, filla de mare bibliotecària i pare professor d’universitat de futurs mestres d’escola.
Quin és el teu perfil professional?
Soc actriu, llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, on actualment estic fent classes d’interpretació. A més, estic cursant el Màster Universitari en Arts Escèniques a la UAB i he explicat contes per diferents països, com Guatemala, Laos, Perú…
La teva vida d’actriu amaga algun secret?
Sí, Gisela Llimona és un pseudònim, el meu nom autèntic és Georgina de Yebra.
—Quina sorpresa! La narradora de nom inequívocament català tenia un nom artístic, un àlies! Aquest detall feia encara més desitjable conèixer més coses sobre el seu recorregut.—
Què fa una noia com tu a Xile?
El mes d’abril passat vaig anar a viure sis mesos amb la meva família a Xile. Vam estar tres mesos a Santiago i tres a Viña del Mar, una ciutat veïna a Valparaíso, un dels llocs més bohemis del país. Santiago és enorme, caòtica i plena de galeries. Gairebé tots els edificis tenen la galeria plena de botigues i comerços. Les diferències socials a la ciutat són molt visibles i us trobeu un barri de gent molt rica al costat d’un barri amb població sense recursos. De Viña del Mar, recordo amb complaença les postes de sol a la platja, els lleons marins i els pelicans.
Segons sembla, has aprofitat la teva estada a Xile per aprofundir en la teva formació.
Només arribar, vaig pensar que tenia una gran oportunitat per veure i aprendre coses noves. Primer, vaig apuntar-me a fer un curs d’actriu davant de càmera amb un professor que s’havia format als EUA, ja que el perfeccionament d’aquest mitjà era una assignatura pendent que tenia des de feia anys.
Vaig tenir la gran sort de participar en un taller de poesia per a narradors amb la magnífica Cecília Beuchart. Van ser unes classes delicioses que sempre recordaré. Gràcies a Cecília vaig descobrir el Llibre de les Preguntes, de Pablo Neruda.
A Valparaíso, em vaig posar en contacte amb el brasiler Luciano Bugmann i la seva dona, Claudia Rojas, de la companyia MestreLunas. Luciano va portar a Xile el teatre de Lambe-Lambe, que és originari de Brasil. És un espectacle de petits titelles i objectes representats dins una petita caixa, que l’espectador pot veure individualment. Té una durada màxima de cinc minuts i l’espectador, convertit en voyeur, es col·loca uns auriculars per escoltar la música o la narració. Durant els tres mesos que vaig viure a Viña del Mar vaig assistir a un taller impartit per ell, on vaig començar la construcció del meu Lambe-Lambe.
També vaig participar en tallers i conferències del I Festival Internacional de Mediadors de la Lectura, on us vaig conèixer, però sobretot aquells mesos vaig escoltar moltes històries de diferents narradors al llarg de tot el país.
Quina és la teva relació amb l’escola de Contacontes de la Fundació Mustakis?
Alejandra Hurtado, la directora de l’Escola de Contacontes de la Fundació Mustakis, està fent una feina impressionant: ha format centenars de narradors, ha creat públics nous, ha recuperat textos i ha elevat la narració oral a un nivell que aquí és impensable. Des de l’escola, organitzen constantment festivals i tallers relacionats amb el foment lector, i és preciós veure com s’omplen les sessions de contes a tot Xile.
Vaig impartir un taller de vers del Segle d’Or espanyol a contacontes a la Biblioteca de Santiago, atès que havia format part de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic durant quatre anys. Penso que els va ser molt útil, ja que allà utilitzen el PUP (Petit Univers Portàtil), un paraigua decorat on s’expliquen històries, reciten poemes, canten cançons, diuen endevinalles… El narrador explica a cau d’orella peces literàries breus al públic reduït que entra dins del paraigua. I també els va servir per als ‘Susurradores’, uns tubs llargs decorats que serveixen per transmetre poemes, cançons, endevinalles o contes curts, a un sol oient en forma de secret. Espero que alguns dels narradors utilitzin el que van aprendre amb mi per delectar les orelles dels seus receptors.
Durant la meva estada vaig tenir la gran sort de participar com a jurat del Festival de Teatre Noves Fronteres, organitzat per l’Escola de Teatre de la Universitat Acadèmia d’Humanisme Cristià, i el Centre d’Extensió de Balmaceda Arte Joven, on vaig poder gaudir de diferents propostes teatrals i conèixer els nous talents del país: una experiència inoblidable.
Algunes recomanacions sobre festivals, fires, biblioteques i llibreries que hagis conegut durant la teva estada a Xile?
Si esteu per Santiago a finals d’abril, recomano caminar per la Fira del Llibre instal·lada a la plaça d’Armes. Vivia al costat, en un 24è pis, i cada tarda, durant la setmana de Sant Jordi, baixava a buscar contes a la fira. Vaig comprar diferents llibres, i entre ells voldria esmentar Luchín, de LOM Ediciones, il·lustrat per Raquel Echenique i basat en la cançó de Víctor Jara. Va ser un Sant Jordi sense parades de roses, però amb un llibre xilè a la mà i una posta de sol increïble des de la finestra de casa meva.
Vaig visitar diferents llibreries infantils, com la petita, però també acollidora, Qué Leo, de Valdivia, una ciutat situada al sud del país. En aquesta llibreria organitzen sessions de contacontes periòdicament. A Viña del Mar fa uns mesos que acaben d’obrir una especialitzada en contes infantils. Es diu Mateo & Leo i és preciosa. D’altra banda, a Santiago de Xile podem trobar diferents llibreries dedicades a la literatura per als més petits, com Plop!, ubicada dins d’una galeria del famós barri de Lastarria, o Maske llibres, una llibreria petita, però amb molt d’encant, localitzada al barri Itàlia.
De biblioteques, tant la de Santiago com la del GAM són molt boniques i val la pena visitar-les.
Si algú va a Xile, us recomanaria que estigués atent a la programació de l’Escola de Contacontes de la Fundació Mustakis, on sempre ofereixen, de forma gratuïta, tallers, festivals i activitats molt interessants.
Vaig comprar molts contes durant la meva estada, però m’agradaria destacar-ne un parell: Tot, de Dominique Schwarzhaupt, editat per Gata Gorda, que tracta sobre la por i l’amistat; i Ocells, de María José Ferrada i Fito Holloway, de l’editorial Amanuta, que em van regalar i té unes il·lustracions molt boniques.
Algunes paraules com a conclusió?
En un país amb uns paisatges de conte: boscos amb terres de sorra, araucàries mil·lenàries, deserts, volcans, glaceres, cascades… la narració oral està de moda.
Pots recomanar alguns enllaços d’interès per als nostres lectors?
Fins aquí el resultat de la conversa mantinguda amb la Gisela. Però prepareu-vos lectors per saber més sobre Xile i la resta, ja que l’estada d’aquesta actriu esdevinguda narradora ha estat fructífera, no només per a la seva pròpia formació artística, sinó enormement rica en contactes que ben aviat sortiran en forma de nous continguts. Així que, amb aquests auspicis, ens vam acomiadar amb un afectuós a reveure!
