Trobar la veu poètica a l'escola
Entrevista a Núria Martínez-Vernis
Per Mila Rodríguez
La poesía de Núria Martínez-Vernis, en paraules del també poeta Màrius Sampere, és “enginyosament pregona, es nega –com aquell qui res- a ser inclosa
dins els paràmetres convencionals”. Amb motiu del curs que impartirà a Art&Paraula aquest mes de gener, sota el títol de “La poesia a l’escola”, parlem
amb ella sobre creativitat, referents i la importància de trobar la veu pròpia. Una oportunitat per aprofundir en què vol dedicar-se a la poesia.
Ens planteges desmuntar els tòpics sobre la creativitat. Quins són aquests tòpics? Qui pot ser creatiu?
D’entrada vaig cap al diccionari i busco que vol dir la paraula. La creativitat és la capacitat de crear i crear vol dir fer del no res. L’exemple que ens proposa és tan impactant que l’afegeixo: Déu creà el cel i la terra. I doncs, la conclusió a la qual arribo és que vol dir fer, i fer i pot fer tothom i es pot fer de tot. També tinc clar que qui no fa no crea.
Quan imparteixes una formació proposes trobar des de la pràctica la veu de cadascú. Com vas trobar la teva veu poètica?
Amb hores de vol, i remirant moltíssim tots els escrits, perquè com més s’esborra més saps què vols i què no vols. La veu poètica que dieu, et troba a tu i se t’enganxa.
Aquesta màgia d’explicar-nos amb paraules allibera un tros del nostre jo que és i serà el personatge que forjarem durant la vida
Hi ha diferències entre transmetre el gust per la poesia als nens i nenes i fer-ho als adults?
Crec que aquesta màgia d’explicar-nos amb paraules allibera un tros del nostre jo que és i serà el personatge que forjarem durant la vida -que crec que sens dubte és narrativa pura-. Com més petit més esponjós i com més gran més voluntariós però el joc i l’experiment és present en tots els casos.
Quin creus que és el recurs més important per treballar la poesia a l’escola?
Justament pensar en molts recursos diferents per tal de transmetre la poesia i no fer-ho d’una sola manera. Es tracta de fer i dir, de llegir i escriure. I fer-ho amb jocs i accions que treballen pròpiament els textos, però també la dicció, la representació d’aquests poemes. En tot moment es donen eines, trucs, exemples i recursos per avivar el ventall de possibilitats de cada activitat.
Quins són els teus poetes de referència?
Lorca, Vinyoli, Blai Bonet, però m’ho he passat molt bé amb Rimbaud, amb Artaud, amb Dostoievski, Poe, etc. i m’han il·luminat moltes de les poetes que han obert portes grans i molt pesades. Ah, i últimament Brossa a sac!
Si haguessis d’escollir cinc llibres de poesia que creguis que s’haurien de llegir a totes les escoles, quins serien?
Aquesta pregunta és una malifeta, perquè n’hi ha molts de llibres i d’autores. Penso més en una antologia escollida de poemes de diferents escriptors i escriptores segons l’edat de les persones que tingués davant. Inclouria textos de Dolors Miquel, Jesús Lizano, Josep Pedrals, Enric Casasses, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Víctor Bonet Arbolí, Guim Valls, Laia Claver i propis també algun, etc…
