Constel·lacions literàries (secundària)

En el vast univers cultural on convivim, les obres artístiques no apareixen de manera aïllada, sinó gràcies a la influència (conscient i inconscient) d’altres creadors i pensadors, sigui quin sigui el seu mitjà d’expressió. I quan aquestes mateixes obres d’art cauen a les nostres mans, o s’aturen davant dels nostres ulls, també poden connectar amb els referents artístics que s’emmagatzemen a la nostra memòria, donant a llum una constel·lació artística, una xarxa de referents creatius que, potser, abans no semblaven tenir cap relació entre si.

Si a banda d’experimentar aquest fenomen de manera individual el compartim amb altres persones, potser descobrirem que tant tu com jo hem pensat en la mateixa cançó quan hem llegit un determinat fragment d’aquella novel·la… Però que potser a tu t’ha recordat també una pel·lícula que jo no he vist i que, ara que m’ho has dit, voldria veure!

Així doncs, què passaria si t’animessis a construir una constel·lació literària amb els teus alumnes d’ESO i/o Batxillerat? O amb els joves usuaris de la teva biblioteca? No seria una molt bona manera d’engegar una tertúlia literària?

Així doncs, què passaria si t’animessis a construir una constel·lació literària amb els teus alumnes d’ESO i/o Batxillerat?

O amb els joves usuaris de la teva biblioteca?

No seria una molt bona manera d’engegar una tertúlia literària?

Què et proposem?

Crear amb el teu alumnat[1] una constel·lació interartística partint d’una obra literària. Hi ha moltes maneres de generar-la i de fer-la créixer. Nosaltres t’explicarem una d’elles, pas a pas, perquè puguis posar-la en pràctica a l’institut.

Abans de començar, has de tenir en compte que tant el procés de creació de la constel·lació com el resultat final es poden visualitzar de dues maneres:

A) Soport digital

Sobre l’infinit llenç que ens proporcionen programes informàtics com Prezi, o d’altres que et permetin dibuixar els nodes i lligams de la constel·lació.

B) Soport físic

Materialitzant cada node per mitjà d’objectes relacionats (o rètols escrits sobre diferents cartolines), disposant-los a una superfície física i vinculant-los entre si amb cordills.

L’obra literària que prendràs com a punt de partida pot ser una de les lectures prescriptives o obligatòries del curs, ja sigui sencera o només un fragment, ja sigui una novel·la, un relat, un poema, un còmic, una novel·la gràfica… Aquí us suggerim alguns títols que, creiem, podrien resultar prou engrescadors per desenvolupar l’activitat.

Per explicar-vos la proposta farem servir com a exemple el còmic L’Onada, de Stefani Kampmann (Takatuka, 2010), adaptació de la famosa novel·la homònima de 1981 de Morton Rhue (pseudònim de Todd Strasser) que va ser portada al cinema al 2008 per Dennis Gansel, i que s’inspira en un fet real que va tenir lloc a un institut californià el 1967. Segurament ja en coneixes l’argument, o n’has sentit a parlar:

Un professor d’història d’un institut, en no saber com respondre a la pregunta d’una alumna sobre com va ser possible que els nazis cometessin tals atrocitats sense que ningú al seu voltant fes res per evitar-ho, decideix posar en pràctica un controvertit experiment: crear un moviment ideològic a l’aula –anomenat L’Onada– que ràpidament cala entre la majoria de joves i aviat comença a dividir els que s’hi acullen cegament i els pocs que no en volen formar part i, aviat, comencen a patir la persecució i abús de poder per part dels membres de L’Onada. El lector es preguntarà fins a les darreres pàgines si el professor serà capaç de portar a bon terme aquest experiment que tan ràpidament està escapant al seu control…

[1] Tot i que a partir d’ara ens referirem com a «alumnat» al grup d’adolescents que participarà en aquesta activitat, tingues en compte que la proposta es pot realitzar tant a l’institut com a una biblioteca o altres espais de mediació literària amb joves.

Què cal tenir a punt?

1) El llibre

2) Depenent del format

A) Constelació digital

Projector + dispositiu amb connexió a internet i el programa Prezi o qualsevol altre programa informàtic que permeti representar relacions d’idees per mitjà de nodes i traçats.

B) Constelació física

Cartolines Din A5 + Retoladors + Cordill + Tisores

Objectius

OFERIR un acostament a l’obra literària que resulti atractiu i suggeridor pels joves.

GENERAR una tertúlia literària que fomenti la curiositat dels joves i els convidi a intervenir-hi de manera natural.

TREBALLAR el comentari de text des d’una perspectiva interartística, que connecti amb els referents que ja té l’alumnat i, alhora, els aporti de nous.

AMPLIAR l’univers literari i artístic dels joves.

FOMENTAR que els propis alumnes esdevinguin prescriptors literaris pels seus companys.

Metodologia

1. Preparació prèvia

1.

Llegeix detingudament el llibre, observa’n els detalls de la coberta, tria unes poques pàgines o vinyetes que et semblin especialment significatives.

2.

Decideix com visualitzareu la constel·lació: de manera digital o física. Prepara el material que necessitis, tot i que no el faràs servir fins a la 2a sessió. 

3.

Pensa com presentaràs el llibre als joves, tractant de desvetllar pocs detalls de l’argument. Es tracta de seduir els futurs lectors envers l’obra però deixant que ells en facin la descoberta. Això ho faràs a la 1a sessió d’aquesta activitat.

2. Presentem el llibre (primera sessió)

3. Creem la constel·lació (segona sessió)

Ha arribat el moment de crear la constel·lació literària. Et mostrarem com fer-la de manera virtual, però recorda que pots visualitzar-la com prefereixis.

Veiem alguns exemples del que podrien dir i com podrien argumentar-ho (recorda, però, que això és només una mostra, i que ells segurament faran propostes molt diferents):

  • La gran onada de Kanagawa
    • Estampa xilogràfica japonesa (“ukyo-e”) de l’artista Katsushika Hokusai, creada a la dècada dels anys 30 del segle XIX.
    • Per què? Si en aquesta estampa l’onada representa la força imparable de la natura desbocada, així actua també el moviment de l’Onada al còmic de Kampmann, amb qui també té en comú la violència de l’element natural i la impotència que pot sentir qui s’enfronta a aquest fenomen.
  • Divergent
    • Pel·lícula nord-americana dirigida per Neil Burger (2014), adaptació de la distòpica novel·la homònima de Veronica Roth.
    • Per què? En aquesta ficció, aquelles persones que no es poden classificar en algun dels grups en què es divideix la societat són perseguides i eliminades. De la mateixa manera que a L’Onada es persegueix a aquell que no vol formar part del moviment.
  • Vermell clar sobre vermell fosc
    • Quadre de l’artista letó Mark Rothko realitzat a mitjans del segle XX als Estats Units.
    • Per què? Veiem similituds amb la composició i l’ús del color de la portada del còmic. Aquest seria un bon moment per parlar sobre què ens transmeten aquests elements en totes dues obres.
  • Els guerrers de Xi’an
    • Conjunt escultòric de milers de soldats esculpits en terracota (entre l’any 246 a. C. i 209 a. C) i trobats al mausoleu de l’emperador xinés Qin Shi Huang, prop de la província de Xi’an.
    • Per què? Per la quantitat de soldats i la impressió que provoca veure’ls tots junts, com si estiguessin desfilant ordenadament a la manera dels joves uniformats de l’Onada, sota el mateix criteri marcadament disciplinari que caracteritza qualsevol agrupació militar.
  • De quan Hitler va robar el conill rosa
    • Novel·la de l’escriptora i il·lustradora britànica d’origen alemany Judith Kerr, publicada originàriament el 1973, i editada en català per l’Altra Tribu el 2022 (també es troba en castellà a Alfaguara).
    • Per què? Aquesta novel·la amb elements autobiogràfics està protagonitzada per una noia jueva que l’any 1933 es veu obligada a marxar d’Alemanya d’amagat juntament amb la seva família quan la vida del seu pare, obertament crític amb els nazis, es veu amenaçada. És comparable al que li passa a la protagonista de l’Onada quan publica al diari de l’escola un reportatge crític amb el moviment.
  • Cobra Kai
    • Sèrie de televisió estrenada el 2018 (creada per J. Hurwitz, H. Schlossberg i J. Healdcom), seqüela de les pel·lícules dels anys vuitanta The Karate Kid.
    • Per què? També s’ambienta en un institut dels Estats Units on tot es descontrola quan una gran part dels estudiants es divideixen en dues escoles de karate enfrontades per una antiga rivalitat, sovint esperonada per malentesos. Per aquest motiu, nois i noies que havien estat amics esdevenen perillosos rivals.
  •  

Veiem un exemple de com podria quedar aquesta constel·lació:

Fem crèixer la constal·lació

A) Com a projecte de la classe

Si heu creat la constel·lació de manera virtual, hi podeu donar accés a tots els alumnes perquè cadascú vagi creant nous nodes que connectin amb un o més referents de la constel·lació. I, si ho considereu adient, podeu dedicar temps al final de cada classe perquè aquells que hagin incorporat un nou node comparteixin amb la resta què els ha motivat a fer-ho.

Per tal que la xarxa resultant, per extensa que sigui, continuï sent entenedora i mantingui la literatura com a motor principal, us proposem que els plantegeu la següent regla de joc: cada vegada que aparegui una nova obra literària, tenen el repte de convertir-la en l’epicentre d’una nova constel·lació.

B) Convertint-ho en una exposició participativa on tot l’institut hi pugui dir la seva.

En aquest cas, la constel·lació no serà virtual, sinó física. Trieu un espai comú de l’escola on la pugueu instal·lar. Podeu seleccionar objectes que representin els diferents nodes (quan això no sigui possible, podeu substituir-los per una imatge impresa en cartolina). Acompanyeu cada node amb la seva cartel·la informativa. Separeu-los entre si, a tanta distància com considereu. Uniu-los amb un cordill ben visible. Un cop ho tingueu tot instal·lat, convideu a altres alumnes, professors i personal de l’institut a visitar l’exposició i a afegir-hi, si volen, nous nodes, fent servir les cartolines, retoladors i cordills que posareu a la seva disposició.

C) Implicant les famílies i altres persones de l’entorn de l’alumnat.

Els alumnes poden mostrar la constel·lació a familiars, veïns, amics,… i demanar-los quin node hi afegirien i per què. Així ampliem les fronteres culturals de les nostres constel·lacions literàries. 

Diari de camp

Et proposem algunes preguntes sobre el procés que has fet i han fet els participants, i que pots recollir al teu DIARI DE CAMP:

  • Coneixies tots els referents proposats pels joves?
  • T’ha resultat fàcil triar exemples de referents que puguin interpel·lar als joves?
  • Com ha estat la implicació de les famílies i altres persones de l’entorn dels adolescents?
  • Quins referents han despertat més la curiositat dels nois i noies? Quins menys?
  • Podries tornar a fer referència a alguna de les obres artístiques de la constel·lació en altres moments del curs? Quins beneficis podria aportar això als joves?
  • Mostren ara més interès per l’obra?
  • Han mostrat més interès pel context del llibre?
  • Han incorporat nous referents artístics al seu imaginari?
  • Els han vingut ganes de llegir/veure/acostar-se a algunes de les obres incorporades a la constel·lació?
  • Els han vingut ganes de llegir algun altre llibre del mapa de constel·lacions?
  • Han trobat fàcilment informació sobre les obres que havien de descriure?
  • Han sabut argumentar les similituds i diferències entre les diferents obres?
  • Han dialogat entre ells i compartit opinions sobre el llibre?

Recurs escrit per…

Ada Cruz Tienda és doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, màster en Literatura Comparada: Estudis Literaris i Culturals i llicenciada en Periodisme per la Uni